L’ENSENYAMENT JA ÉS 100% EN ESPANYOL!

Sembla increïble, un malson recurrent. Deu anys després de patir la terrorífica conjunció de Bauzá (i el seu TIL) amb Wert (i la seva campanya espanyolitzadora), que ens va treure als carrers a cridar prou, la nostra llengua torna a ser blanc de tota mena d’atacs des de forces polítiques i administracions.

En primer lloc, cal fer un aclariment cabdal, que pot fer esclatar el cervell als ultradretans que condicionen la política a les nostres illes: assimilar llengua castellana amb llengua espanyola -fet malauradament massa interioritzat gairebé per tothom- és una interpretació supremacista de la Constitución Española, que diu ben a les clares que hi ha quatre llengües espanyoles -castellà, català, gallec i euskera-. Cap d’elles és més espanyola que les altres. L’única diferència entre elles és que una és oficial a tot l’estat, i les altres només a determinades comunitats autònomes. Per tant, ja es poden anar tranquilitzant les “senyories” de VOX perque l’ensenyament a Espanya ja es fa en espanyol a tot el seu territori.

Bé, això no és del tot cert! Hi ha la “curiosa” excepció de la Comunitat Valenciana on, amb el vistiplau dels partits als quals molesten les llengües espanyoles diferents del castellà, es va modificar l’Estatut d’Autonomia per convertir el valencià en llengua oficial. Mira per on, una llengua no reconeguda per la constitució!

Més d’un haurà llegit supremacisme i estarà estirant-se els cabells, però aquest és un punt de vista defensat per lingüistes de reconegut prestigi com el madrileny Juan Carlos Moreno Cabrera, Doctor en Filosofia i Lletres per la Universidad Autónoma de Madrid, poc sospitós de ser un perillós “indepe”.

Filant més prim, la Carta Magna diu textualment “El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.” És a dir, l’hem de conèixer (entendre) i tenim el dret a utilitzar-la, però en cap cas diu que estem obligats a fer-ho.

Per als ultradretans, es veu que a Mallorca vivim una situació d’emergència social que obliga a instaurar la lliure elecció de llengua a l’ensenyament en totes les seves etapes, i a fer-ho ja! Em deman si això els hi bastarà, o un cop aconseguit voldran anar més enllà i suprimir l’assignatura de català, o convertir-la en una opcional per a qui hagi escollit ensenyament en castellà?

La presidenta Prohens intenta “torejar-los” amb arguments de temps, de terminis, de dificultats d’implantació, de manca de pressupost i professorat… per allargar el procés, per fer-ho més a poc a poc i evitar l’incendi, però en cap cas ha expressat no estar-hi a favor. Als que tenim clar que l’escola en català és imprescindible per mantenir viva la nostra llengua, ens intenta tranquil·litzar afirmant que sempre respectaran l’Estatut d’Autonomia. Qui s’ho pot creure quan ja l’han vulnerat amb l’eliminació del requisit del català a l’administració pública? Ja m’explicaran com una llengua pot tenir caràcter oficial i alhora no ser coneguda pels treballadors públics? O com algú no serà discriminat per causa de l’idioma si ni tan sols pot usar-lo davant l’administració?

L’Estatut d’Autonomia diu que les institucions de les Illes Balears estan obligades a garantir l’ús normal i oficial dels dos idiomes, a prendre les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i a crear les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües. Estan fent tot el contrari, i ho estan fent a consciència.

Pot ser, només per pragmatisme, hauríem dir que la nostra llengua és l’espanyol de les Illes Balears, el català. Una definició, pel que fa a l’aspecte lingüístic, emocional, històric i cultural, aberrant, però ajustada a la constitució. Just que servís per deixar de sentir i llegir bajanades ja m’estaria bé!